Alona Morgana


 

Alona Morgana blog

Dins un temps estisorat, de poda, de retrocés.

Dins el temps de l’austeritat, la sobrietat, del som el que som no ja el que tinc, fruit d’aquest esperit del temps que en forma de vent xiuxiueja dubtes i incerteses, el mai més haurà seguretat en res perquè mai n’havia hagut abans, en aquest moments en què ens sentim esqueixats perquè vivim en un món que ens dissocia: el que som del que hem de ser, podem veure al waka negra, les poderoses, neguitoses, inquietants, sornegueres imatges d’una persona molt observadora, molt crítica, sobretot amb ella mateixa, que respon al nom i a la personalitat d’Alona Morgana, que retorna de Barcelona, momentàniament, per repartir entre nosaltres quelcom del que la seva ment, el seu cor i la seva mà, han destil·lat d’aquesta experiència: confrontar-se amb la gran ciutat, la urbs vetusta i ultra moderna que ens desafia, que ens repta per treure el millor o el pitjor de nosaltres mateixos;…i el que ara reparteix n’Alona als nostres ulls astorats són rostres familiars transfigurats, imatges coetànies que es repeteixen cíclicament en l’esdevenir humà.

El caprici, el desastre, la guerra són els tambors dels nostres humors, i es manifesta a través dels colors que escampats dins el cel dels nostres dies tornen turmentosos i elèctrics; la línia s’afila, es torna més precisa, el bisturí fa els talls cada vegada més fins, per mostrar amb més claredat i precisió l’estigma que marca a cada persona i situació humana, dotant-li del seu destí; és la imatge que tens al davant que et reclama, que té una urgència de tu quan la mires, que vol desbordar les teves defenses: l’aclaparament, com el que sents quan passes per davant es casal de sa Foneta i a l’entrada et rep aquell superb, esplèndid, impactant “Estudios Sociantiles a Temprana Edad”, aquell bebè enorme que gravita sobre la teva consciència quan t’ho mires, i no ho pots deixar enrera.

El títol ens indica per on va l’humor morganesc, no són imatges decoratives, superficials, estètiques, a darrera, larvada, està la idea, que la nodreix de totes les fonts que es puguin trobar al seu abast: animació, filosofia, literatura, teatre, cine… I de l’experiència, la pròpia, l’ineludible, la que no es pot baratar perquè ens pertoca, i com no, de la imaginació, amb la qual cal barallar-se tot el dia, són vetes per on conflueixen la idea i la imatge, i això, més el seu resultat tècnicament impecable, és el que caracteritza la trajectòria de n’Alona Morgana fins aleshores, i alegrem-nos mentre estigui entre nosaltres, perquè, com a persona inquieta que és, em tem, que ben prest botarà a altres terres, sempre que a aquestes terres hi hagi biblioteques, museus, filmoteques… I un racó al sol on seguir pintant, dibuixant, llegint…

Rafel Canyellas Roca, Març 2012